Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
Edward Lawrie Tatum
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Per les seves investigacions sobre l’acció química dels gens, l’any 1958 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Beadle amb qui efectuà nombrosos experiments genètics en Neurospora crassa i amb Lederberg, coautor amb ell d’estudis sobre la transmissió i l’alteració de les característiques hereditàries en Escherichia coli i altres bacteris
Walter Kohn
Física
Físic austríac.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…
Vernissos i betums
Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals eren utilitzats igualment…
Perm’
Ciutat
Capital del kraj homònim, Rússia, situada a ambdues ribes del Kama.
Important nucli industrial, hi predomina la indústria pesant, principalment les construccions mecàniques equips per a la indústria metallúrgica, minera i forestal motors, torns, vaixells fluvials té també indústria química adobs fosforats, àcid sulfúric, tints refineries de petroli indústria de la fusta Universitat, fundada el 1916 Fins el 2005 fou la capital de l' oblast' de Perm’
Miskolc
Ciutat
Capital del megye de Borsod-Abaúj-Zemplén, Hongria.
Ampli districte urbà 224 km 2 212000 h est 1984, és la segona ciutat del país És situada vora el Sajó, afluent del Tisza, al vessant NW del massís del Bükk, on s’exploten jaciments de lignit i ferro S’ha convertit en un gran nucli industrial siderúrgia, construccions mecàniques, indústria química, alimentària, etc i centre cultural
Vanadzor
Ciutat
Ciutat d’Armènia, al N de Yerevan.
Nucli d’indústria química adobs minerals, fibres sintètiques Institut pedagògic i diversos centres especials d’ensenyament tècnic Centre turístic, amb balnearis i cases de repòs El 1988 part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol Anomenada tradicionalment Karaklis, el 1935 rebé el nom de Kirovakan Després de la independència d’Armènia 1991 hom li donà el nom actual
Zunyi
Ciutat
Ciutat del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És un centre econòmic important fa la redistribució dels productes agrícoles de la regió arròs, blat de moro, oleaginoses, tabac, seda i té indústria moderna extracció de minerals, indústria química i alimentària És cèlebre per la conferència del 1935, en què hom adoptà el punt de vista de Mao Zedong i fou decidida la continuació de la Llarga Marxa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina