Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Pere Bosch i Labrús

Pere Bosch i Labrús
© Fototeca.cat
Economia
Dret
Advocat.
Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…
Castell de Tragó (Cabó)
Art romànic
El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe Sanç de la Seu d’Urgell El document va…
Silbermann
Música
Família alemanya d’orgueners i constructors d’instruments de teclat.
Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…
Club Bàsquet Cornellà

Plantilla de l’equip sènior A del Club Bàsquet Cornellà de la temporada 2011-12
Club Bàsquet Cornellà
Basquetbol
Club de basquetbol de Cornellà de Llobregat.
Fundat el 1929 per Llorenç Cabestero i Arrontes, inicialment prengué el nom d’Unió Social de Cornellà Ja el 1935 aconseguí el subcampionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil, l’any 1941, adoptà el nom actual i poc després incorporà un equip femení La temporada 1948-49 competí a primera categoria catalana però baixà a categories territorials fins que desaparegué la temporada 1963-64 Fou refundat el 1968, any que assolí el subcampionat provincial La temporada 1986-87 debutà en competicions d’àmbit estatal Entre el 1992 i el 1998 establí un acord de collaboració amb el…
Obra Atlètica Recreativa
Esport general
Organització esportiva nascuda en l’àmbit eclesiàstic i coneguda popularment amb les sigles OAR.
Fou fundada el 1939, any que l’organització Joventut d’Acció Catòlica Espanyola JACE recollí la tradició iniciada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant els anys trenta d’organitzar campionats de basquetbol Aquesta mena de competicions foren conegudes popularment com la diocesana i amb el temps anaren guanyant en nombre de participants, gràcies sobretot a la incorporació dels més petits La competició s’establí bàsicament a la província de Barcelona, on es disputaven els Campionats Diocesans i la Copa JACE Posteriorment, incorporà altres esports atletisme, tennis de taula,…
Ángel Ossorio y Gallardo
Ángel Ossorio y Gallardo
© Fototeca.cat
Història
Polític i jurisconsult.
Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919 El 1922 formà part…
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…
Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Arqueologia
Arqueòleg.
De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i excavacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina