Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Generalment són bobines de longitud variable de 3 m com a màxim i una amplada d’entre 16 i 35 mm Els avantatges d’aquest sistema de còpia i arxiu són el reduït volum, la integritat de la reproducció i la facilitat d’accés a la informació que conté Són molt emprats en biblioteques, bancs i, en general, en tota mena de centres de documentació tècnica Actualment aquesta microforma ha deixat pas, en molts casos, a la microfitxa

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors

Com a reacció contra l’esteticisme de París i en contacte amb immigrats europeus, alguns pintors com Jackson Pollock expressen el dinamisme de la vida primària pintant a partir d’esquitxos i regalims El pressupòsit bàsic és que l’inconscient s’apodera de l’artista i produeix l’obra d’art Aquesta tècnica té molt de semblant amb el tachisme L’èxit del moviment ha provocat, com a reacció, dos moviments contraris el pop-art i el hard edge