Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats…
albercoquer

Albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…
Castell d’Iscles (Areny de Noguera)
Art romànic
El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…
Evaristo Felice dall’ Abaco
Música
Músic i compositor italià.
Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec que…
Alan Rawsthorne
Música
Compositor i pianista anglès.
Estudià odontologia i arquitectura abans d’entrar al Royal Manchester College of Music el 1925 El reconeixement com a compositor li arribà el 1938 amb l’obra Tema i variacions per a dos violins L’any 1939 confirmà el seu talent amb els Estudis Simfònics , en els quals demostrà el seu domini dels recursos orquestrals, i amb el Concert número 1 per a piano Acabada la Segona Guerra Mundial, es dedicà exclusivament a la composició i, en poc temps, es convertí en un dels autors més prolífics de la seva generació Malgrat això, la seva música fou eclipsada, alguns anys després de la seva mort, per…
Jacques -Martin Hotteterre
Música
Compositor i instrumentista francès.
Fou el membre més illustre d’una família de constructors d’instruments de vent-fusta actius des del principi del segle XVI El sobrenom d' el romà deriva del fet que, de jove, es traslladà a Roma per motius d’estudi El 1708 fou flautista de la cambra del rei Considerat el virtuós més prestigiós de la seva època, compongué a més alguns llibres de suites en estil francès i trio sonates d’influència francesa i italiana Destaca la revisió que feu del seu segon llibre de suites 1715 pel gran nombre d’ornamentacions que inclogué en la música, la qual cosa el converteix en una important…
Pavel Haas
Música
Compositor txec.
Feu els primers estudis musicals a Brno serví com a soldat en la Primera Guerra Mundial, i el 1919 continuà els estudis al conservatori de la seva ciutat natal, acabat de fundar Fou alumne de L Janácek 1920-22 La seva obra més coneguda és l’òpera Šarlatán 'El xarlatà', 1934-37 És especialment interessant la seva música de cambra, de la qual destaquen 4 quartets, espaiats en el temps, el Quintet de vent , opus 10 1929, o la Suite per a oboè i piano , opus 17 1939 Escriví música d’escena per a RUR , de K Capek, o Wozzeck de G Büchner, entre d’altres Al desembre del 1941 els nazis…
George Templeton Strong
Música
Compositor nord-americà.
El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…
Laringocele
Patologia humana
És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior…
Jacques Lancelot
Música
Clarinetista francès.
Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina