Resultats de la cerca
Es mostren 1820 resultats
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Sant Miquel de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia de l’església amb la seva portada ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Miquel és a la part alta del poble de Moror, situat sobre la carretera de Guàrdia de Mur a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210610 Història Les primeres notícies de Moror es remunten a la fi del segle XI L’any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror Gerri, però, hi devia tenir altres possessions, ja que l’any 1164, en la butlla que el papa Alexandre III donà al monestir confirmant-li les seves propietats, consten…
escarlata
Química
Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis, que habita a les alzines, al Marroc i a la península Ibèrica.
gamba rosada
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny uns 18 cm el mascle i uns 13 cm la femella, de color rosat o vermell clar i amb tres punxes a la vora superior del rostre.
moixera nana

Moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus
grandalla

Grandalles
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa, olorosa i blanca, amb la corona groga marginada de vermell.
Creix en prats humits d’una gran part d’Europa
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
Sant Sadurní de Rotgers (Borredà)
Art romànic
Situació L’església de Sant Sadurní de Rotgers es troba situada dins la finca dels Torrents, al cantó de tramuntana del terme de Borredà, i en el límit del municipi de Borredà amb el Castell de l’Areny, en el llom d’un petit serrat, al centre d’una vall i en un terreny despoblat, envoltada, enmig del bosc i d’una espessa vegetació Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,2 — y 67,7 31 TDG 152677 Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Servei del…
piracant
Botànica
Jardineria
Arbust espinós i perennifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat.
Es fa en bardisses, a l’Europa meridional submediterrània En jardins, és plantada com a ornamental i per a fer tanques vives
flor de mel
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les meliantàcies, de fins a 3 m d’alt, d’una olor molt forta, de fulles imparipinnades i de flors irregulars d’un color vermell fosc, disposades en raïms terminals.
És una planta jardinera introduïda de la regió del Cap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina