Resultats de la cerca

El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…

Situació Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici F Baltà És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG049445 Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac JBH-MLlR Història El lloc de Fonteta és…

Situació Uns 300 m a ponent de l’església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d’una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única Mapa 366M781 Situació 31TEG003298 Per anar-hi cal fer el mateix camí que indiquem per a Santa Cristina d’Aro Església L’església fou excavada en 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs, de 0,50 m d’alçària aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter La nau és rectangular, de mides molt…

Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…

Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…

Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…

Situació Capella que presideix el poble abandonat de la Rua i que conserva, com a part més genuïna del seu vell temple, un absis ornat amb decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de l’abandonat poble de la Rua es troba a llevant del vilatge, a frec del cingle sobre el congost del riu Alb, en un lloc on hi ha vestigis de diverses construccions Mapa 34-12291 Situació 31TCG479678 Per a anar a la Rua cal partir del coll de la Faldella, a la carretera d’Isona a Bóixols, d’on surt una pista que en 4 km de recorregut porta al poble JAA Història Malgrat el seu origen alt-medieval…

L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta…

El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes…