Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Els euglenòfits
Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…
El funcionament ecològic de l’alta muntanya
Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
Caseria
Església
Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.
vall de Gistau
Vall del Pirineu central aragonès, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, a la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al N pel massís del mont Perdut, a l’E pel de Posets i a l’W pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Al SW la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, on aflueix la vall de la Comuna per la dreta Comprèn els municipis de Sant Joan de Plan, Plan amb Serveto i Saravillo, Gistaín i l’antic de Sin La capital és la vila de Plan Té recursos hidroelèctrics i miners galena i cobalt Formà part del bisbat de Roda 1080 - 1149, de Lleida 1149 - 1571 i fins al 1305 del Principat de Catalunya
vas d’expansió
Calefacció
Recipient situat a una altura superior a les conduccions d’una instal·lació de calefacció central per aigua calenta, a les quals va unida per un tub i que comunica amb l’atmosfera mitjançant un orifici que serveix per a permetre les dilatacions i les contraccions del líquid causades pels seus canvis de temperatura.
Catllarí
Història
Antiga quadra actualment annexa al municipi de Montmajor (Berguedà), als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu (Berguedà) i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals o de Catllarí Al segle XIX, formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí
el Ridaura
Riu
Curs d’aigua de la Garrotxa, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela; abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
gas oxhídric
Química
Mescla d’oxigen i hidrogen que s’encén amb gran facilitat i es combina explosivament, amb formació d’aigua i gran despreniment de calor, d’acord amb l’esquema H2 + 1/2O2 →H2O + 58 kcal, propietat que és utilitzada en el bufador oxhídric per a tallar planxes de ferro.
calorímetre de flux continu
Física
Calorímetre no isotèrmic disposat per a determinar l’equivalent mecànic de la calor, el qual hom calcula mesurant les temperatures a l’entrada i a la sortida d’un tub, envoltat per una resistència elèctrica, per on passa un cabal d’aigua conegut, quan hom sap, a més, la potència elèctrica gastada.
cacau a l’àlcali
Alimentació
Economia
Cacau (torrat i amb pellofa, en pasta, en pols, normal o desengreixat, etc) tractat amb un àlcali, amb el qual el producte agafa un color més fosc, un gust més fort, l’acidesa es fa més soluble i més humectable, i es manté millor en suspensió en aigua o en llet calenta.
Aquest procés fou desenvolupat per l’holandès CJ van Houten el 1828