Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
Bielorússia 2018
Estat
El president bielorús Lukaixenko, al càrrec des del 1994, s’ha distingit tradicionalment per la seva proximitat al Kremlin i per limitar la reivindicació nacionalista del seu país Tanmateix, en els darrers anys, especialment des de l’annexió russa de Crimea, això sembla que ha canviat força, i durant l’any 2018 es van succeir les declaracions presidencials que marcaven distàncies amb Rússia i elogiaven el paper dels EUA al món i, fins i tot, manifestaven proximitat amb el Govern prooccidental ucraïnès Una de les principals conseqüències d’aquesta nova tendència va ser el rebuig…
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns…
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la feu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi feu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del…
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els…
Ratés
Escultura
Família d’escultors.
Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat…
Orlando furioso
Literatura
Poema èpic de Ludovico Ariosto
.
Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el…
Numídia
Història
Antiga regió situada a la part occidental del nord d’Àfrica i habitada pels númides.
Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del…
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva…
Joaquim Rosselló i Ferrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858 Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri 1864 i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa 1890 Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca l’impellí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors , devoció que ell sempre havia fomentat Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació allà residí fins el 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el…