Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
ornitorrinc
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids, que pot arribar als volts de mig metre de llargada total.
De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que cova durant…
oració
Retòrica
Discurs pronunciat en públic.
A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la dels tribunals…
dírham
Dírham de plata de l’època d’Al-Hakam I, apareix retallat i amb llegenda epigràfica a l’anvers i el revers. A l’anvers hi ha escrit: "No és déu sinò Al·là, l’Únic, no té copartícip".
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’argent que inicialment imità la tipologia i la metrologia de la dracma sassànida i que els àrabs difongueren des de la fi del segle VII.
A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu,…
Biblioteca Figueras
Historiografia catalana
Fundada a Barcelona el 1967 per l’empresari i polític Josep M. Figueras (1928 – 1994), aviat esdevingué un punt de referència imprescindible per als estudis d’història contemporània, ateses les mancances existents sobre aquest període.
Quatre anys després, aconseguí reunir uns 7 000 títols i es regia per un consell assessor format per JM Bricall, I Molas, J Termes i J Fontana S’especialitzà sobretot en la documentació referent a l’etapa republicana i a la guerra civil, tot i que inclogué altres fons documentals com la collecció de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona Després de la mort del seu promotor, el 1994 quan posseïa més de 60 000 volums i importants colleccions documentals, passà a mans públiques per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona Aleshores, juntament amb el fons del Centre d’…
Anton Van Rooy
Música
Baix baríton holandès.
Estudià cant a Frankfurt amb el baríton alemany J Stockhausen i el 1897 debutà al Festival de Bayreuth, on tornà ininterrompudament fins el 1902 amb el paper de Wotan i amb altres destacats personatges wagnerians El 1903 li denegaren nous contractes al citat teatre per haver interpretat la part d’Amfortas en unes funcions no autoritzades de Parsifal a Nova York Entre el 1898 i el 1913 cantà òperes de R Wagner al Covent Garden de Londres i del 1898 al 1908 feu el mateix al Metropolitan de Nova York Tot i la seva especialització en el cèlebre compositor alemany, incorporà altres autors al seu…
Gottlob Frick
Música
Baix alemany.
Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’autors…
Maurice Renaud
Música
Baríton francès.
Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…
Matias Ferret i Parera

Matias Ferret i Parera
Música
Baríton català.
Debutà, com a afeccionat, a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores Posteriorment, actuà en diversos teatres del Parallel barceloní fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé 1911, amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol El 1913 feu una gira per diversos països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i posteriorment actuà a Barcelona i a Lisboa El 1914 estrenà Maruxa , d’A Vives, al Teatre Novetats de la Ciutat Comtal, i el 1929 actuà en El pájaro azul , de R Millán, al Teatre Victòria de la capital catalana…