Resultats de la cerca

Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs 1481 i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans Davant la defecció d’alguns grans…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina , 1967 La…

Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d…

Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya Fou un dels grans concertistes del seu temps S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més…

Es doctorà a la Universitat de Harvard, on professa El seu llibre The Secular City 1965, traduït al català ‘La ciutat secular’, 1968 assolí deu edicions en un any i obrí un ampli debat sobre el problema de la secularització El seu pensament ha evolucionat, des de l’anomenada “teologia de la mort de Déu” fins a la redescoberta del valor dels símbols religiosos The Feast of Fools , 1969 Posteriorment tornà a mostrar-se crític davant els possibles abusos de la religió popular The Seduction of the Spirit , 1974 Altres obres seves són Religion in the Secular City Toward…

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a…

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i…

Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix D’aquest matrimoni naixeren sis fills Jaume ,  Sanç ,  Ferran , la infanta Elisabet de Mallorca 1280-1301, Sança i Felip El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills a la frontera…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball…