Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
prerenaixement
Art
Concepte amb què genèricament és definit l’art desenvolupat a Itàlia durant els s. XIII i XIV, període que hom considera de transició cap al ressorgiment del classicisme sense ruptura amb la tradició medieval.
L’arquitectura té els millors exemples en el Battistero de Parma, obra de Benedetto Antelami, i en el Castel del Monte a Àndria, on Frederic II inicià un moviment de retorn al classicisme romà L’escultura és representada principalment per Nicola Pisano i els seus deixebles, i la pintura per l’excepcional personalitat de Giotto, cap de l’escola florentina
trona
Mineralogia i petrografia
Carbonat àcid de sodi, Na3H(CO3)2 ·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Té una duresa de 2,5 i una densitat de 2,17 És incolora, blanca o groguenca Forma dipòsits i incrustacions a les vores dels rius, de les fonts, etc N'hi ha al llac Natron i a les regions desèrtiques Ha estat molt emprada per a l’obtenció de sosa
tonghak
Religió
Religió coreana nacionalista fundada el 1859.
Sincretista, és una barreja de xamanisme, confucianisme, budisme i cristianisme —aquest darrer en l’aspecte ritual— El seu fundador, Ch'oê, místic i antioccidentalista, fou executat el 1864 també foren executats molts dels seus successors a causa de les seves activitats terroristes, sobretot a partir de l’any 1905, contra els ocupants nipons Posseeix nombroses escoles i té uns dos milions d’adeptes
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
antranilat de metil
Perfumeria
Cristalls que es fonen a 24-25°C; bull a 135,5°C a 15 mm de mercuri.
Present en molts olis essencials tarongina o flor de taronger, bergamota, gessamí, ilang-ilang, etc és obtingut sintèticament per esterificació amb metanol de l’àcid antranílic i, amb el nom d’essència de tarongina flor de taronger artificial, és molt emprat en perfumeria i per a perfumar pomades L' antranilat d’etil , líquid que bull a 260° , té olor i aplicacions similars
antidetonant
Química
Substància que, afegida a la gasolina, n’augmenta l’índex d’octà i evita, en els motors d’explosió, la detonació
espontània, àdhuc a compressions elevades.
El més emprat és el tetraetilplom, producte que actua interrompent les cadenes de reacció Un antidetonant comercial eficaç consisteix en una barreja d’aproximadament 65% de tetraetilplom, 25% de dibromur d’etilè i 10% de diclorur d’etilè L’addició d’aquests dos hidrocarburs halogenats té per objecte d’evitar la deposició de plom i d’òxid de plom en el motor
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
patata del bufet

Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
auramina
Química
Colorant bàsic del grup del difenilmetà.
Es cristallitza en forma de lamelles grogues que es fonen a 267°C, és soluble en aigua, alcohol i èter i és obtinguda condensant la dimetilanilina i l’aldehid fòrmic És emprada com a colorant de fibres animals i per a tenyir cotó mordentat amb taní, i produeix colors d’un groc molt viu també té utilitat com a antisèptic i fungicida