Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre del castell adaptada al segle XVIII com a capella V Buron Restes d’una fortificació situada al cim del turó de Bell-lloc, sobre la plana del riu Mogent Actualment, la torre central és aprofitada com a capella Mapa L37-15393 Situació 31TDG448087 Si seguim la carretera que va de Granollers a Cardedeu, poc abans d’arribar al trencall de la Roca, havent passat una estació de benzina, surt a mà dreta una carretera que porta al collegi de Bell-lloc Les restes de la fortificació són a l’extrem oposat de les installacions del collegi, que cal travessar JBM Història La primera…
Les comunicacions
Un dels elements més clarament definidors del món modern és la creació de grans xarxes primer a escala local, després nacional i estatal i finalment a escala global Les xarxes de distribució de l’aigua, les carreteres o els ferrocarrils van ser les precursores d’aquest fenomen En el camp de les tecnologies de la informació, el telègraf va ser la primera gran xarxa que alguns, ara, han definit com “la Internet victoriana” L’anomenat telègraf òptic va néixer amb el segle XIX i amb una velocitat de transmissió que es pot calcular de 0,5 bits per segon, és a dir, uns 20 caràcters per minut Entre…
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
La Manresana, la tradició polvorera
Etiqueta La Manresana fou el nom comercial de Canals i Cia, que seguí la tradició polvorera de la capital del Bages Els productes d’aquesta empresa anaven destinats a cartutxos de caça i a barrinades per a obres públiques Quan es diu d’una persona que no ha inventat la pólvora, volem expressar que es tracta d’una persona no gaire intelligent, més aviat curteta La pólvora fa molts anys que s’inventà Els seus orígens són llunyans i probablement venia de la Xina Va ser introduïda a Europa pels àrabs i des del segle XII ja s’utilitzava entre nosaltres per a matar-nos i per a caçar La Manresana El…
Els Urgellès, pare i fill
Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al…
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada
gola del Pas de les Egües
Una de les sortides a la mar de la zona de marjal dita l’Estany, al sector meridional del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al nord de la gola de l’Estany.
la Mola
Altiplà
Altiplà (940 m) de les muntanyes de Prades, dins el municipi de la Febró (Baix Camp), entre els barrancs de Vinarroig i de les Tallerasses, afluents per la dreta del riu de Siurana.
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…
Gàtova
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la capçalera del barranc de Carraixet, accidentat per la serra del coll de l’Àliga (878 m alt.).
El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m alt és a l’…