Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Enric Dordal i Frias

Enric Dordal i Frias
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, liturgista.
Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…
Obra Social “la Caixa”
Institució dedicada al mecenatge i a les iniciatives solidàries, educatives i culturals que constitueix l’activitat principal de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Es la continuació de l’obra social desenvolupada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a partir de la Fundació “la Caixa”, establerta el 1983 i dissolta el 2014 Consta de diverses divisions A grans trets, els grans àmbits d’actuació són l’acció social, l’educació i la recerca, i la cultura i la ciència L’acció social impulsa projectes de voluntariat, contra l’exclusió social, la pobresa i la violència domèstica, l’atenció a la gent gran amb una seixantena de centres propis a tot l’estat i la collaboració en prop de 600 i a la infància, la integració laboral i la salut, entre d’…
Lluís Ferran de Pol
Lluís Ferran de Pol
© Fototeca.cat
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…
, ,
Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga
© Isolde Ohlbaum
Literatura
Escriptor en castellà.
Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…
, ,
Sant Gervasi (Solsona)
Art romànic
És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal…
Sant Miquel (Balaguer)
Art romànic
Les probables restes de l’antiga església romànica de Sant Miquel es troben situades a la planta baixa del campanar octogonal de l’actual església parroquial, gòtica, de Santa Maria Major La historiografia local ha relacionat sempre aquesta església amb l’existència d’una antiga mesquita que, igual que les altres de Balaguer, fou cristianitzada amb la conquesta, i posada sota l’advocació de sant Miquel No hi ha ni notícies documentals ni arqueològiques que avalin aquesta hipòtesi, però podria ser possible per dues raons bàsiques La primera és la probable existència…
Ramon Amigó i Anglès
Historiografia catalana
Escriptor.
En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…
Tunísia 2016
Estat
Durant l’any 2016 el Govern del país va patir diverses crisis de confiança El 4 de gener es van nomenar 12 nous ministres per a intentar millorar l’efectivitat governamental en la lluita contra el terrorisme i reactivar l’economia Tanmateix, es va produir una nova escissió dins del partit governamental Nidaa Tounes Tan important o més va ser la pèrdua de la confiança parlamentària en el Govern encapçalat per l’anterior primer ministre, Habib Essid, i la seva substitució per Youssef Chahed, del Nidaa Tounes El 20 d’agost es va presentar el nou Govern d’unitat nacional, que va…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de…
Leonci Soler i March

Leonci Soler i March
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Advocat, arxiver i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23 La seva…
,