Resultats de la cerca

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema catalán…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de…

És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’església de Santa Coloma i fou incendiat el 1874 durant…

El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa Maria de Mont…

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos de la…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…