Resultats de la cerca

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…

Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de…

Rebé el primer ensenyament musical en l’àmbit familiar i el 1926 completà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Sofia Posteriorment ingressà a la Hochschule für Musik de Viena i estudià amb Franz Schmidt composició i V Ebenstein piano Novament a Bulgària, exercí de pianista i el 1937 treballà al Conservatori de Sofia, on ensenyà composició i formes musicals Fou director d’aquesta institució 1956-62 i de l’Òpera Nacional 1953-54 El seu catàleg inclou tres òperes El regne de les dones , 1935 Salambo , 1940 L’espavilat Peter , 1958, un ballet La papessa Joanna , 1969, tres…

Estudià cant a Nova York amb DFerro i posteriorment amplià la seva formació a Roma i París Debutà com a Blonde El rapte del serrall amb la New York City Opera 1971 i el 1975 es presentà al Covent Garden de Londres, un any abans del seu debut al Metropolitan de Nova York Dotada d’una veu capaç d’afrontar les colorature de les parts de soprano lírica lleugera, destacà en diverses òperes de WA Mozart, G Donizetti, A Thomas, G Verdi i RStrauss, entre d’altres Al Gran Teatre del Liceu es destacà a la meitat dels anys vuitanta amb La fille du régiment i Don Pasquale El 1993 es…

Estudià cant amb la seva mare, X Macadon, i posteriorment amplià la seva formació, abans de debutar el 1946 a La Fenice de Venècia com a Varlaam Borís Godunov , paper amb què un any més tard es presentà a la Scala de Milà, teatre del qual fou un intèrpret assidu fins el 1960 El 1951 actuà als Estats Units, i des d’aleshores cantà regularment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York El 1952 debutà amb el paper titular de Borís Godunov al Covent Garden de Londres El 1958 participà en l’estrena a Itàlia d' Assassinat a la catedral I Pizzetti Malgrat els seus èxits, la seva carrera…

Filla d’un pastor protestant, estudià amb M Arne i feu la seva primera aparició pública a l’Aungier Street Theatre de Dublín el 1743 Posteriorment es traslladà a Londres, on debutà el 1745 al Drury Lane Theatre amb l’obra d’Arne The Temple of Dullness Al cap de dos anys ingressà en la companyia del King’s Theatre londinenc, on tingué ocasió d’interpretar les òperes de GF Händel, compositor que més tard sollicità la seva participació com a segona soprano en les temporades d’aquest teatre Dotada d’una veu més aviat propera a la tessitura de mezzosoprano, tot i ser presentada com a…

Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música religiosa, sota la…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses…

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia, molt apreciada…