Resultats de la cerca

Des de 1966 fins a finals dels vuitanta estigué annexat a Bilbao, del qual en constituïa un barri industrial Actualment forma part del Gran Bilbao i la seva economia continúa basant-se en la indústria, amb una important presència de les empreses dedicades al metall, al paper o als materials de construcció

La indústria, força diversificada, és la base de l’economia, que es complementa amb les activitats agrícoles i ramaderes

El nucli del terme és Campa Agricultura, ramaderia i indústria metallúrgia

Presenta, entre altres característiques, una mena de desafiament entre el ballador que encapçala el grup - aurresku - i el que el tanca - atzesku - Musicalment és una barreja dels diferents ritmes i aires de dansa que l’integren, d’entre els quals destaca el popular zortziko S’acompanya sempre amb el txistu i el tamborí

És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants, explosius,…

El 1945 creà la societat anònima Saltos del Guadiana conjuntament amb Hidroeléctrica Española i Unión Eléctrica per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Tenia centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143517 milions de pessetes amb una plantilla de 6443 treballadors L’any 2002 s’integrà completament a Endesa

Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l…

Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups espanyols,…

Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus…