Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
jazz-club
Música
Associació d’aficionats al jazz, anomenada també hot-club.
El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica delNord…
Respostes de les comunitats de papallones al canvi climàtic
Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns canvis notables…
la Noguera

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’…
Trobada entre Mariano Rajoy i Donald Trump
En visita oficial als Estats Units, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix per primera vegada amb el president nord-americà Donald Trump En la roda de premsa, Donald Trump comenta el conflicte entre Espanya i Catalunya, i diu que prefereix una Espanya unida i, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, diu que el president Rajoy voldrà impedir-lo, però que creu "que la gent s’hi oposarà molt"
Joan Segura Vila

Joan Segura Vila
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, àrbitre i directiu d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou…
La Tramontane
Publicacions periòdiques
Publicació, bimensual primer i després mensual, que aparegué a Perpinyà el 1917 fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor.
En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunyadelnord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del…
Eduard Marín Garcia

Eduard Marín Garcia
PETE O’DONOVAN
Escalada
Escalador.
Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets norddel massís etiòpic 2012
Herbera Films

Els germans Herbera, Joan (esquerra) i Albert (dreta), durant la celebració del 5è aniversari d’Herbera Films (1980)
© Arx. Família Herbera
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert i Joan Herbera i Vernet.
El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis delnord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina