Resultats de la cerca

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

D’aquesta desapareguda capella de l’antic terme de Sant Pere de la Gornal, gairebé no en tenim notícies Tanmateix, al final del segle XIII segurament ja devia existir, ja que Saurina de Cort, muller de Ramon de Ribes, feu testament el 1298 i llegà a Sant Martí de Castro Novo cinc sous per a unes tovalles d’altar Aquesta església es trobava ja en molt mal estat al segle XVIII Consta que el 1777 hi hagué la intenció de reconstruir-la

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees

Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília

Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Establert a París el 1623, aviat fou introduït a la cort pel pintor del rei, Du Chesne Protegit per Maria de Mèdici i per Richelieu, esdevingué pintor oficial Conreà els retrats Influït en un primer moment per Rubens i Van Dyck, una crisi mística, que l’apropà als jansenistes, el féu evolucionar després vers un classicisme auster La mère Agnés Arnauld et soeur Catherine de Sainte-Suzanne, Musée du Louvre, París Conreà també, amb fortuna desigual, la pintura religiosa històrica

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII