Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
les Torres
Caseria
Caseria del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), vora el límit amb el terme de Sitges.
Joan Solà i Mestres
Cinematografia
Productor, director de fotografia i realitzador.
Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…
El Punt
Portada d’El Punt (11-V-1996)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català fundat el 1978 i publicat com a capçalera independent fins el 2011.
Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’aquest any per…
el Palmerar
Història
Antiga quadra del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), dins el terme del castell de la Geltrú.
la Palma
Caseria
Caseria del municipi de Cubelles (Garraf), a la vora del riu de Foix, aigua amunt de la vila.
Gràcia

Ermita de Gràcia, a Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Gràcia
) del municipi de Sitges (Garraf), al sector W del terme.
vall de Joan
Vall
Vall del massís de Garraf, dins el terme de Gavà (Baix Llobregat), al vessant est de la Morella.
turó de Montcau
Cim
Cim (643 m alt.) del massís de Garraf, termenal dels municipis de Gelida i de Subirats (Alt Penedès).
marquesat de Marianao
Història
Títol concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1797 — l’Havana 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents Continua en la mateixa família
El marc geogràfic del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Al llarg del riu Llobregat i des de Montserrat a la costa s’estén un territori allargassat de 489,5 km 2 repartit entre els vint-i-nou municipis que configuren la comarca del Baix Llobregat La superfície comarcal representa l’1,5% del total de Catalunya, i ocupa el sisè lloc entre les comarques més petites per la seva extensió Els límits s’estableixen amb les comarques del Bages al N, el Vallès Occidental al NE, el Barcelonès a l’E, l’Anoia i l’Alt Penedès a l’W i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina