Resultats de la cerca
Es mostren 1100 resultats
Ignaz Jacob Holzbauer
Música
Compositor austríac.
Malgrat l’oposició del seu pare, es formà en cant, piano, violí i violoncel al cor de Sant Esteve de Viena Després d’una breu estada a Venècia, acceptà, probablement el 1730, la plaça de mestre de capella del comte Rottal de Holešov, a Moràvia El 1737 es casà amb la cantant Rosalie Andreides i poc temps després el matrimoni es traslladà a Viena, on fou director musical del teatre de la cort L’any 1744 anà a Itàlia, en un viatge que el dugué a Milà i a Venècia, i tornà a Viena el 1747 El 1751 succeí a GA Brescianello com a primer mestre de capella a la cort de Stuttgart Durant vint-i-cinc anys…
,
Radu Lupu
Música
Pianista romanès.
Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…
,
Carol López
Teatre
Escriptora i directora.
Llicenciada en dramatúrgia i direcció escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona Ha impartit seminaris de creació d’un espectacle a Bogotà, Colòmbia 2009 i a Caracas, Veneçuela 2008 Docent en diversos centres Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Obrador de la Sala Beckett, Eòlia, ESCAC, ha estat directora artística de la Sala Villarroel 2010-13 Treballà com a ajudant de direcció de Mario Gas a El criat , de R Maugham 2000, i en diversos muntatges d’Àlex Rigola, com ara Un cop baix , de R Dresser 2000, Titus Andrònic , de W Shakespeare 2000 i Suzuki I i II , d’A…
Julia Varady
Música
Soprano romanesa naturalitzada alemanya.
Estudià violí al Conservatori de Cluj i a catorze anys inicià els estudis de cant a Bucarest Debutà com a contralt a l’Òpera de Cluj i el 1970 fou contractada per l’Òpera de Frankfurt Posteriorment cantà a Itàlia i a Colònia, especialment centrada en el repertori mozartià El seu primer èxit internacional es produí el 1970 en cantar La clemenza di Tito Mozart a l’Òpera de Múnic, que es convertí en el seu escenari predilecte També ha cantat sovint en teatres dels Estats Units i d’Anglaterra La temporada 1977-78 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York i el 1987 emprengué una…
,
Frans Brüggen

Frans Brüggen
© Narodowy Instytut Fryderyka Chopina
Música
Flautista i director d’orquestra holandès.
Estudià flauta de bec amb Kees Otten al Liceu d’Amsterdam i es llicencià en musicologia a la Universitat d’Amsterdam De manera autodidàctica, perfeccionà la tècnica de les flautes de bec i travessera renaixentista i barroca, i es convertí en l’intèrpret més destacat d’aquests instruments i contribuí decisivament a la seva revaloració Amb només 21 anys 1955 fou nomenat professor del Conservatori de la Haia Fou també professor visitant de les universitats de Harvard i Berkeley Amb Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt inicià els anys seixanta la revolució de la interpretació de la música…
Enriqueta Tarrés i Rabassa
Música
Soprano.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces de Fígaro La seva important carrera internacional —centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, on fou membre de les…
,
Jussi Björling
Música
Tenor suec.
A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…
,
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…
Franz Joseph Haydn
Música
Compositor austríac.
De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina