Resultats de la cerca
Es mostren 10793 resultats
Eduard VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i d’Irlanda (1547-53), fill d’Enric VIII i de Joana Seymour.
Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica
procés del Consell de Joan I
Història
Procés obert el 2 de juny de 1396 per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans.
Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98 Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits
Teobald II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1253-70) i comte de Xampanya (Teobald V) i de Brie.
Fill de Teobald I de Navarra i de Margarida de Borbó Accedí al tron navarrès sota la regència de la seva mare, que signà el tractat de Tudela 1253 amb l’infant Alfons d’Aragó, que fou ratificat per Jaume I de Catalunya-Aragó a Monteagudo 1254 aquesta aliança permeté la intervenció de Jaume I per evitar la invasió castellana a Navarra i arranjar les diferències amb Castella a la pau de Sòria 1256, signada entre Alfons X de Castella i Jaume I, en nom propi i en el del rei de Navarra Participà a la croada de Lluís IX de França contra Tunis 1270, i morí en el camí de tornada a…
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
Guiu I
Història
Emperador d’Occident (891-894), rei d’Itàlia (889-894) i duc de Spoleto (Guiu III: 880-894).
Fill del duc Lambert I, vencé els musulmans a Garigliano 885 i després de derrotar Berenguer I d’Ivrea es proclamà rei d’Itàlia Fou coronat emperador, a Roma, pel papa Esteve V
comtat de Cervera
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
Hug d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (926-947) i comte d’Arle (898-947) i de Provença (~911-947), fill del comte Teobald d’Arle i Viena.
Proclamat rei d’Itàlia en oposició al rei Rodolf II, no pogué, però, prendre Roma, malgrat el seu casament amb la princesa Marozia 932 El 931 associà al tron el seu fill Lotari II Vençut el 945 pel marquès Berenguer d’Ivrea Berenguer II d’Itàlia, es retirà a Arle 946
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
Lluís XIII de França
Lluís XIII, el delfí de França, retrat fet per Frans Pourbus, el Jove (1569-1622)
© Corel Professional Photos
Història
Rei de França (1610-43) i comte de Barcelona (1641-43).
Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina