Resultats de la cerca

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’…

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…

Primer Congrés Catalanista a Barcelona, promogut per Valentí Almirall, que demana la creació d’un centre català, una acadèmia de la llengua catalana i una comissió que vetlli per la conservació del dret civil català Embranzida de l’acció pública del catalanisme

Un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando de Madrid Gravà una sèrie de vistes de Madrid i d’altres ciutats castellanes sobre dibuixos de DVillanueva, illustracions per a Elementos de toda arquitectura civil de Rieger, retrats i altres obres

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825

Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts És autor de Prontuario de instrumentación , d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano

S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737

Estudià a l’Acadèmia Brera de Milà Pertanyent al grup dels Chiaristi, fou un dels representants més interessants de la generació anterior a l’avantguardisme La seva pintura es caracteritza per la juxtaposició del naturalisme amb l’expressionisme, però sempre presos amb moderació

Deixeble de FLiszt, inicià la seva carrera concertística l’any 1858 S'installà a Berlín, on fou pianista de la cort a partir del 1865 i on dirigí una acadèmia de piano El seu repertori comprenia especialment obres de Liszt i de Wagner