Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
Astor
L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…
Gaig
El gaig Garrulus glandarius és un còrvid boscà, en contrast amb la resta d’ocells del seu grup, relacionats sobretot amb els conreus És un ocell de cos gros ateny 34 cm, fàcilment identificable per les plomes blaves i negres de les ales Quan vola d’un arbre a l’altre, destaca del color bruno-grisós del cos la taca blanca del carpó Nia als arbres i s’alimenta de llavors, fruits i tota mena d’insectes Marisa Bendala Aquesta espècie és sedentària, nidificadora i abundant a les zones boscoses de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la resta del Principat i del País Valencià En aquests…
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…
variador de velocitat
Tecnologia
Sistema de transmissió que permet de fer variar la velocitat de l’arbre mogut d’una manera progressiva i sense interrompre el seu moviment.
nou vòmica
Farmàcia
Llavor de l’arbre de la nou vòmica, tòxica, que conté estricnina i brucina, alcaloides utilitzats en el tractament de paràlisis i malalties nervioses.
batre
Agronomia
Fer caure (certs fruits), com les garrofes, les olives, les nous, les ametlles, etc, (de l’arbre) a cops de perxa o batolla, batollar.
abura

Abura
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de fulles molt llargues i coriàcies; la seva fusta, de color rosa pàl·lid, és emprada en ebenisteria.
Viu a l’Àfrica equatorial
embarrat
Tecnologia
Arbre de transmissió proveït de politges emprat en l’accionament de les màquines d’una instal·lació industrial arrossegades per un sol grup motor central.
Aquest sistema és actualment en desús a causa del seu baix rendiment
forcípula
Física
Silvicultura
Instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d’un arbre o el d’un roll.
enfogonament
Transports
Part de l’arbre que toca arran de la coberta en les embarcacions grosses i al banc d’arborar en les barques de pesca.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina