El gaig (Garrulus glandarius) és un còrvid boscà, en contrast amb la resta d’ocells del seu grup, relacionats sobretot amb els conreus. És un ocell de cos gros (ateny 34 cm), fàcilment identificable per les plomes blaves i negres de les ales. Quan vola d’un arbre a l’altre, destaca del color bruno-grisós del cos la taca blanca del carpó. Nia als arbres i s’alimenta de llavors, fruits i tota mena d’insectes.
Marisa Bendala.
Aquesta espècie és sedentària, nidificadora i abundant a les zones boscoses de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la resta del Principat i del País Valencià. En aquests territoris també arriben alguns exemplars hivernants procedents d’altres països europeus que, en determinats anys, poden arribar a ser nombrosos. A les Balears, en canvi, a diferència de les altres illes de la Mediterrània occidental, on és comú, és un ocell excepcional, amb dues citacions conegudes: dos exemplars capturats a Mallorca l’01.12.65, que van ser posteriorment dissecats, i un exemplar caçat prop de Ciutat l’11.04.66, que també va ser dissecat; posteriorment no hi ha hagut cap altra observació. Tot i que es considera sedentari, els immaturs poden fer moviments irregulars de caràcter local.
El gaig habita en tota mena de boscos: rouredes, alzinars, suredes, fagedes, pinedes, fins itot a les esclarissades, i també als boscos de ribera. Té preferència pels boscos espessos i amb sotabosc abundant. No s’allunya gaire de l’interior del bosc, si bé acudeix als camps, les vinyes i els fruiterars per alimentar-se. Per aquesta raó, sembla que els boscos propers a zones conreades tenen més densitat de parelles reproductores.
Àrea de nidificació del gaig (Garrulus glandarius) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Ocupa també els boscos subalpins fins als 1900-2000 m, i per això té una distribució molt generalitzada per les comarques pirinenques. És absent a les planes conreades del Rosselló, l’Alt Empordà, la plana de Lleida, el delta de l’Ebre i a tota la franja litoral del País Valencià, a causa de la falta de zones forestals. A l’hivern, els gaigs es reuneixen en grups que es dispersen per formar parelles des del començament d’abril. Fan el niu amb branques i fang en arbres d’alçada mitjana o en arbusts una mica arrecerats; les postes, de 5 a 7 ous, s’efectuen durant el maig.
La població de gaigs és abundant a totes les àrees forestals dels Països Catalans continentals, i sembla que està en expansió en alguns indrets. Així, en algunes localitats del Maresme supera numèricament d’altres còrvids fins fa poc temps més freqüents, com la garsa (Pica pica). En aquesta comarca el gaig era considerat molt rar al final del segle passat, la qual cosa és deguda, amb tota probabilitat, al fet que llavors la superfície forestal en certs municipis era més petita que en l’actualitat.