Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
Joan Baez

Joan Baez
© Fototeca.cat
Música
Cantant i activista pels drets humans nord-americana.
De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de Newport El 1965 fundà a…
música castellana
Música
Art musical de l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…
Emili Pujol i Vilarrubí

Emili Pujol i Vilarrubí
© Fototeca.cat
Música
Compositor, guitarrista i musicòleg.
Vida El 1894 es traslladà a Barcelona i a nou anys ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Amadeu Badia i Miguel Ramos Més tard amplià coneixements fora d’aquest centre com a alumne de Francesc Tàrrega, Vicenç Maria Gibert i Agustín Campo Oferí nombrosos concerts com a guitarrista, a Europa i al continent americà, en solitari o formant duet amb la seva dona Matilde Cuervas A partir dels anys vint inicià la investigació del passat històric de la guitarra Dugué a terme importants recerques pels arxius musicals europeus i feu les primeres transcripcions d’obres de vihuelistas del…
Manuel Camp i Oliveras

Manuel Camp i Oliveras
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor, més conegut per Manel Camp.
Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…
, ,
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
música de les Canàries
Música
Música desenvolupada a les Canàries.
Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…
frottola
Música
Cançó d’inspiració popular, sovint llicenciosa, a quatre veus nota contra nota, on la soprano, que és l’única cantada, té preponderància.
Les altres veus esbossen un acompanyament confiat als instruments Molt estesa al nord d’Itàlia, té fortes analogies amb el madrigal florentí, d’on procedeix La música comprèn dues frases sobreposades de dos versos cadascuna, la primera de les quals es fa sentir tres cops AAAB Viva encara al segle XVI, fou gradualment absorbida pel madrigal italià i per la villanella
taral·larà
Onomatopeia formada per la successió de síl·labes amb què hom sol cantar la melodia d’una cançó sense dir-ne les paraules.
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina