Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Castell de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de la Guàrdia Pilosa—considerat etimològicament com “guàrdia de lloc desert o poc poblat”— són de l’any 1022, en la donació que feren la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon al monestir de Sant Vicenç de Cardona d’unes terres situades al comtat de Manresa, les quals afrontaven amb una torre anomenada la Guàrdia Malgrat això, la primera referència de la fortalesa de la Guàrdia Pilosa és posterior El 1039 la vescomtessa Engúncia i els seus fills Eriball i Folc cedeixen una altra vegada al bisbe de Vic el castell de Calaf, el qual limitava al sud amb l’…
Santa Maria de Prades
Art romànic
El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial…
Sant Miquel de Tivenys
Art romànic
El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta Ermengarda, al seu…
Miralcamp
Historiografia catalana
Publicació de la població d’Onda patrocinada per la Caixa Rural d’Onda (Castelló) apareguda l’any 1984.
El 1996 sortí el número 11, que fou el darrer La revista, dirigida per l’historiador Vicent García Edo, publicà nombrosos articles referits a l’esmentada localitat de la Plana Baixa Castelló que tracten sobre la història, el govern, l’economia, la demografia, els costums i les tradicions, l’art, l’esport i les fonts documentals i arxivístiques i també d’altres que fan referència als municipis veïns de Tales, Fanzara i Suera Entre els treballs apareguts destaquen “La Carta Pobla d’Onda, de 1248”, a càrrec d’Arcadi García Sanz i Vicent García Edo el que s’ocupa del Libro de…
Grup dels Sis
Música
Grup de compositors francesos -també conegut com Les Six - format per Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre.
El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment de R Wagner,…
Don Pedro el Cruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 37 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre i tintats en color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Pedro, Domènec Ceret, Josep Durany ESTRENA Barcelona, 31101911 Sinopsi Pedro I, rei de Castella, s’assabenta que els seus tres germans bastards, Don Fadrique, Don Enrique i Don Tello, conspiren per arrabassar-li el tron Per tal d’impedir la conjuració, fa creure a Don Fadrique que vol reconciliar-se amb ell i li demana que el vingui a veure Just en acabar…
Pau VI

Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…
Bhutan 2011
Estat
A l’octubre del 2011, el rei Jigme Khesar va contraure matrimoni en una cerimònia fastuosa amb Jetsun Pema, d’origen plebeu i llicenciada en relacions internacionals El petit regne budista, enclavat entre dos gegants l’Índia i la Xina, va acollir al febrer una reunió de l’Associació de Cooperació Regional del Sud d’Àsia SAARC que va servir per a adoptar la Carta per a la Democratització i reobrir el diàleg bilateral indopakistanès Cal tenir present que l’Índia i el Bhutan són complementaris en molts aspectes el Bhutan és un important país exportador d’energia hidroelèctrica…
Roger V de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi (1167-94), fill de Ramon Trencavell I i de Saura, dit també Roger III a Albi i Besiers.
Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…
Josep Elias i Juncosa
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina