Resultats de la cerca
Es mostren 4166 resultats
Joan Vidal
Història
Dirigent obrer.
Delegat al congrés de Barcelona 1868, fou líder de la Federació de Les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Pertanyia al corrent sindicalista i politicoreformista, i s’allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol
a cappella
Música
Locució que significa ’a la manera d’una capella' (en l’estil de la música d’església) i que, en sentit genèric, s’aplica a la música coral sense acompanyament instrumental.
Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana
Joris-Karl Huysmans
Literatura francesa
Novel·lista francès d’origen neerlandès.
Començà la carrera amb el grup naturalista dels Goncourt Més endavant, situat en el corrent decadentista de la fi del s XIX, descriví a À rebours 1884 l’aventura d’un home que viu d’esquena a la societat moderna, massa prosaica La seva producció posterior — L’oblat 1904 i La cathédrale 1905— palesa una vocació religiosa aferrissada, que més tard evolucionà cap un desengany místic
díode IMPATT
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que presenta resistència negativa a certs senyals de radiofreqüència (microones).
Aquest efecte és produït pel retard entre el corrent originat pels electrons que s’acumulen en una zona de càrrega espacial , i la tensió que ha produït aquests electrons per efecte d' allau Hom els utilitza com a oscilladors de resistència negativa, per a generar microones poden proporcionar potències d’1 watt a freqüències de l’ordre del GHz, amb eficiències d’un 10-15%
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
màquina obridora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
Les dues obridores més clàssiques són l' obridora porcupina , que té un tambor cilíndric horitzontal proveït d’uns sortints de ferro, i l' obridora Crighton , que té el tambor cònic i vertical Els sortints baten i espongen els flocs en ple vol, i un fort corrent d’aire n'extreu la pols i les impureses Els tipus moderns més coneguts són l’obridora-mescladora, l’obridora escalonada i l’obridora-depuradora
Valeri Bernard
Literatura
Poeta i novel·lista occità.
Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició
Ramon Nadal i Horrach
Pintura
Pintor.
Es formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma El seu pare l’introduí en el món de l’art Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres figura, natura morta, retrat, etc, bé que és especialment conegut pels paisatges Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i destacà per la consistència del dibuix
Jaume Nadal i Ferragut
Pintura
Pintor.
Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina