Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
a cappella
Música
Locució utilitzada inicialment per a designar les composicions polifòniques religioses sense acompanyament instrumental, i aplicada després, per extensió, a tota obra coral sense instruments.
arquiatre
Història
Títol dels metges de l’antiga Roma, lligats a la cort imperial, i després donat, per extensió, als metges que tenien una activitat oficial.
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
braça
Natació
Estil de natació executat en posició prona que consisteix a efectuar tracció amb els braços per mitjà d’uns moviments simultanis d’extensió, separació en semicercle, recolliment sobre el pit i nova extensió i, alhora, a efectuar cops de peu de braça per ajudar en la propulsió i l’estabilització del cos.
Isabella Angela Colbran
Música
Soprano castellana.
Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a…
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
Tales
Vista parcial de Tales
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.
Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del…
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A Mallorca, a cada…
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina