Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…

Emigrà a l’Argentina Cursà els estudis per a professor de violí a la Universitat de Cuyo i feu cursos de perfeccionament amb els professors Alberto Lysy, L Spiller i B Ganneo Formà part de les orquestres simfòniques de la Universitat de Cuyo, Provincial de Resitencia Municipal del Mar del Plata i de la Universitat de San Juan S'incorporà també a l’Orquestra de Cambra de la Universitat de Sarmiento i de la província de Formosa Concertino Com a músic, en moltes d’aquestes orquestres destacà com a solista Exercí com a professor de violí i de música de cambra a les universitats de Sarmiento i de…

Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de Bellmunt, on…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana marcà un total…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració amb d’altres…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…

Començà estudiant veterinària i zoologia, però es graduà en bioquímica l’any 1981 al California Institute of Technology, on dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1985 El 1986 s’incorporà a la Washington University de Saint Louis Amb el seu equip, els anys vuitanta descodificà l’estructura del virus de l’ hepatitis  C a partir de les aportacions de Harvey J Alter  i Michael Houghton , que pogué reproduir al laboratori Des del 2001 és professor a la Washington University Editor de les revistes  Journal of Experimental Medicine 2003-07, Journal of Virology 2003-08 i PLoS Pathogens des del…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…

Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el 2016…

Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria  K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i topològics, ha ajudat…