Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…
castell de Vilamalefa
Castell
Antic castell de l’Alt Millars, origen de la vila del Castell de Vilamalefa i de la nova vila de Vilafermosa.
Queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila El nom fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa , afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares i Castelvispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa A Cedraman hom ha previst la construcció d’un pantà El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció…
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la…
Colorado

Riu Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu dels EUA (1.600 km de llargada i 246.000 km2 de conca).
Neix a l’estat de Colorado, als contraforts de l’Hagues, a les Rocalloses, flueix en direcció general de nord-oest a sud-oest, travessa els estats de Colorado, Utah i Arizona fins a desembocar al golf de Califòrnia Mèxic, en un ampli delta El seu curs és molt accidentat i sinuós a causa de l’estructura dels terrenys que recorre En penetrar a l’altiplà de Colorado, el riu s’encaixa en un seguit de congosts Glen Canyon, Black Canyon i, sobretot, el Grand Canyon on el llit del riu s’estreny molt Fou explorat per primera vegada el 1869 per John Wesley Powell el 1923 set estats dels…
serra de l’Obac

Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i…
la Noguera de Vallferrera

La Noguera de Vallferrera, en el congost que forma l’entrada de la vall homònima (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Cardós, la conca del qual constitueix la vall Ferrera
.
Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival…
Vallverd de Queralt

Vallverd de Queralt (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (637 m alt.) del municipi de Sarral (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Montbrió de la Marca .
És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les…
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel…
Benue
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, afluent del Níger per l’esquerra (1 400 km).
El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de Guinea Un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina