Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
El que cal saber de la toxoplasmosi
Patologia humana
La toxoplasmosi és una parasitosi deguda al protozou Toxoplasma gondii, que pot infectar totes les espècies d’animals mamífers, inclòs l’ésser humà, i algunes espècies d’ocells i rèptils En l’home, el contagi es produeix per ingestió de carn d’herbívors infectats com ara porcins, bovins, ovins o aviram o de fruita o verdura contaminada per matèries fecals procedents de gats infectats Si bé la toxoplasmosi és una malaltia generalment banal, que en la majoria dels casos evoluciona de manera asimptomàtica i per tant no és diagnosticada, en dones embarassades pot causar lesions greus…
Paco Poch
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90, José Luis…
premi Ramon Muntaner
Literatura catalana
Premi de literatura juvenil en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1986, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998…
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha…
paleògnats
Paleontologia
Grup d’ocells fòssils caracteritzats pel fet de presentar els prevòmers de grans dimensions i els pterigoides soldats als palatins.
procel·làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, de 18 a 90 cm, que tenen els tubs nasals molt desenvolupats.
Comprèn 53 espècies, repartides en 14 gèneres, dels quals cal destacar Pterodroma i Puffinus Habiten a totes les mars, llevat de les ocupades per bancs de glaç
trupial
Ornitologia
Nom donat als ocells pertanyents als gèneres Trupialis i Icterus, de la família dels ictèrids, de l’ordre dels passeriformes
.
El trupial comú Icterus icterus , de 24 cm, és negrenc blavós, amb el coll, el pit, les parts inferiors i el carpó ataronjats, i una grossa taca blanca a cada ala Habita a Colòmbia i Veneçuela, i és força apreciat com a ocell de gàbia
camallargs
Ornitologia
Nom que hom donava a un ordre d’ocells caracteritzats pel fet de tenir les potes i el coll llargs.
Quasi totes les espècies incloses en aquest grup formen l’ordre dels ciconiformes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina