Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Bernard Zehrfuss
Arquitectura
Arquitecte francès.
Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva mort a mans d’un…
Juan Bautista Maíno
Pintura
Pintor castellà de l’escola realista madrilenya del sXVII.
Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes…
Maurizio Scaparro
Teatre
Director teatral italià.
Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale…
Heinrich Friedrich Karl von Stein
Història
Polític prussià.
Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi…
Wilhelm Ostwald
Química
Químic alemany, d’origen letó.
Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘…
Shirit Neshat
Art
Artista iranià.
El seu treball denuncia els prejudicis amb què la societat occidental percep la cultura islàmica, i qüestiona la visió d’una cultura sobre l’altra Posa en evidència els conflictes intellectuals d’identificació, de manipulació i de propaganda de la memòria cultural, i en defuig una única visió Manté una actitud crítica sobre les condicions de vida de les dones als països islàmics, i sobre la imposició violenta de normes religioses Utilitza imatges fotogràfiques i filmacions que interrelacionen el text, la música, el silenci i la imatge El seu treball es mostrà a la Tate Gallery de Londres 1998…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir,…
Josep Ferrer i Sala
Economia
Empresari vinícola.
A la segona meitat de la dècada dels quaranta es posà al capdavant de l’empresa familiar, Freixenet Sota la seva direcció, el grup esdevingué pioner en l’exportació de vins escumosos —impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974—, i una de les primeres empreses internacionals en el sector Rebé, el juliol del 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura i el 2008 el premi a la trajectòria professional de la principal distribuïdora de vins dels EUA Southern Wine and Spirits El 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís…
Francesc Pujol i Pujol
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina