Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
equidna
Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
grifó
grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
saures
Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A l’estació…
salamàndrids
Zoologia
Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat i lacertiforme, les potes anteriors amb 4 dits i les posteriors amb 4 o 5 dits amb la punta arrodonida i mancats de membrana interdigital, cavitat bucal amb dents, fecundació interna, a terra o a l’aigua.
Són ovípars, ovovivípars o vivípars, amb metamorfosi o sense No hi ha dimorfisme sexual Llevat del Pleurodeles waltl , que és exclusivament aquàtic, duen una vida amfíbia, i hivernen a terra Inclou els gèneres Salamandra , amb Ssalamandra salamandra comuna i Satra salamandra negra, Chioglossa , amb Clusitanica salamandreta, i Pleurodeles , amb Pleurodeles waltl
procels
Herpetologia
Subordre d’amfibis anurs, caracteritzats pel fet que llurs vèrtebres presenten una única cavitat anterior, el còccix és articulat amb la vèrtebra sacra per mitjà de dos còndils, de cinc a vuit vèrtebres presacres, i presenten un gran desenvolupament de la musculatura de les potes posteriors.
Comprèn, entre altres, les famílies dels bufònids i dels hílids
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
peresós
Mastologia
Mamífer del subordre dels xenartres, de la família dels bradipòdids, de moviments lents i de vida arborícola, amb el cos cobert de pèls llargs i sedosos, cua curta, cap rodó i potes llargues, amb dits proveïts d’ungles que li serveixen per a penjar-se en els arbres.
És de règim herbívor i habita en les selves de l’Amèrica Central i del Sud
puça de les glaceres
Puça de les glaceres
Oskar Liset Pryds Hansen (cc-by-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mecòpters, de la família dels borèids, d’uns 3-4 cm, de llargues potes anteriors amb les quals fa salts sobre la neu o el glaç els dies assolellats o de desglaç, durant l’època en què abandonen l’estat larvari (hivern-primavera).