Resultats de la cerca

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que…

El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà exèrcits per…

Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional…

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…

Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929…

El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins…

El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es refongueren amb…

Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi al damunt…

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…

Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del consell rector…