Resultats de la cerca

L’any 1971 s’integrà a la junta directiva de la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants El 1979 collaborà en el disseny dels recorreguts de la Volta a Catalu-nya Fou secretari general de la Federació Catalana de Ciclisme 1990-93 Rebé la medalla d’or de la Volta a Catalunya per més de quaranta anys de dedicació a aquesta competició

Membre del Club de Vela de Palamós, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1973, i es proclamà campió del món júnior el mateix any El 1974 guanyà el Campionat del Món sènior en classe 470 Rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Vela 1973, la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 1973, 1974 i la medalla al mèrit esportiu 1974

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…

Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità segles XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada

Durant els s XII i XIII constituí el ducat polonès de Pomerèlia, conquerit el 1309 per l’orde Teutònic El 1466 es reincorporà a Polònia, i aleshores rebé el nom de Prússia reial El primer repartiment de Polònia 1772 l’atribuí al regne de Prússia, i pel tractat de Versalles 1919 s’incorporà novament a l’estat polonès, llevat de l’enclavament de Gdańsk, no unit a Polònia fins el 1945

Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador Residència d’estiu dels tsars fins al segle XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B Rastrelli 1747 segons el patró de Versalles el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets Montplaisir, 1714

Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac