Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
raid d’aventura

Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
Els primers símptomes del part
Hom considera que el procés del part s’ha iniciat quan es presenten les sèries de contraccions uterines eficaces , és a dir, contraccions de les fibres musculars de l’úter prou potents i regulars per a produir la dilatació del coll uterí i l’expulsió del fetus Aquestes contraccions es diferencien de les del període preparí pel fet que són més intenses i regulars, i tant la freqüència com la intensitat que presenten es van incrementant cada vegada més Les contraccions del part són percebudes per la dona com un enduriment o una pressió a la part inferior de l’abdomen, que s’irradia cap al pubis…
mahjong
Jocs
Joc de taula que es juga amb unes fitxes distribuïdes en sèries, i en què els quatre jugadors que hi participen intenten aconseguir unes determinades combinacions de fitxes a partir de successius descarts.
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
Johann Baptist Cramer
Música
Compositor, pianista, pedagog i editor de música alemany.
Vida Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M Clementi A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte 1804-10 i 100 Progressive Studies 1847 Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial a Anglaterra…
Luis de Narváez
Música
Compositor i violista de mà andalús, possiblement nascut a Granada.
Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…
Noel Clarasó i Serrat
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…
Àngel Puigmiquel i Lis
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida El seu inici en el dibuix animat fou en el llarg Alegres vacaciones 1945-48 dels estudis Balet y Blay, on feu amistat amb Artur Moreno, el director del film El 1963 marxà a Caracas i es dedicà a la realització de cintes publicitàries de dibuixos, com també feren A Moreno i Alfons Figueras Primer treballà a Lyon-Caracas Films i el 1955 dirigí la secció de dibuixos animats de Gama Films, productora fundada pels cineastes catalans Graciani, en collaboració amb els dibuixants A Figueras i Dídac Torrents Després passà per Caribe Films i Cedesa de la Cerveza Polar Entre el 1953 i el 1963…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor.
Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…
tel·luri
Química
Element químic, de nombre atòmic 52 i símbol Te, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en forma dispersa,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina