Hom considera que el procés del part s’ha iniciat quan es presenten les sèries de contraccions uterines eficaces, és a dir, contraccions de les fibres musculars de l’úter prou potents i regulars per a produir la dilatació del coll uterí i l’expulsió del fetus. Aquestes contraccions es diferencien de les del període preparí pel fet que són més intenses i regulars, i tant la freqüència com la intensitat que presenten es van incrementant cada vegada més.
Les contraccions del part són percebudes per la dona com un enduriment o una pressió a la part inferior de l’abdomen, que s’irradia cap al pubis i la part baixa de l’esquena. La intensitat de cada contracció augmenta durant uns segons, fins que ateny un grau màxim i davalla fins que desapareix. Segons la sensibilitat de cada dona, aquesta pressió pot ésser percebuda com una sensació més o menys dolorosa. En general, si la dona ha seguit un curs de preparació al part, pot atenuar el dolor amb l’aplicació de les tècniques de relaxació apreses.
Si el procés del part realment s’ha posat en marxa, aquestes contraccions esdevenen cada vegada més duradores i freqüents. L’emoció del moment pot fer que la dona i la seva parella s’equivoquin fàcilment pel que fa a les característiques de les contraccions, i que no sàpiguen si atribuir-les efectivament a l’inici del part. Per a evitar errors, és útil de cronometrar la durada de les contraccions i l’interval existent entre elles. En alguns casos, es presenten ocasionalment sèries de contraccions més o menys regulars cada 15 a 30 minuts, i d’uns 10 a 15 segons de durada cada una, però solament duren unes hores i després s’interrompen. Aquest fenomen no indica l’inici del part ni cap trastorn, i es produeix sovint els darrers dies abans del part. Solament es considera que el procés del part s’ha desencadenat ja de manera definitiva quan les contraccions persisteixen, l’interval entre elles és cada vegada més curt i la durada que presenten és cada vegada .més llarga. En general, es pot considerar que el part ja ha començat amb seguretat quan les contraccions duren més de 40 segons.
L’inici de les contraccions del part no significa que la sortida del fetus sigui imminent, ni implica, per tant, que la gestant s’hagi d’adreçar urgentment al centre sanitari on té previst de parir. Cal tenir en compte que abans que s’iniciï la sortida del fetus s’ha de produir la dilatació del coll de l’úter, i aquest procés pot durar de 6 a 12 hores en dones nul·lípares, és a dir, les que no han tingut fills anteriorment, i de 4 a 6 hores en les dones multípares, és a dir, les que ja han tingut algun altre fill.
D’aquesta manera, quan comencen a presentar-se les contraccions del part hi sol haver prou temps per a fer tranquil·lament els darrers preparatius necessaris abans d’anar al centre sanitari, com ara recollir la casa, completar l’equipatge necessari, rentar-se o preparar la documentació necessària per a l’assistència. Si ja es té tot a punt, és recomanable que la dona intenti relaxar-se, i per això pot ésser útil que es dutxi amb aigua tèbia o que practiqui els exercicis apresos durant el curs de preparació. Igualment, per a relaxar-se i atenuar les molèsties causades per les contraccions, pot ésser útil que la parella acariciï l’abdomen de la dona i li faci un massatge suau a l’esquena.
Mentre s’espera el moment de traslladar-se al centre sanitari, és recomanable que la dona no mengi res, perquè convé que durant el part l’estómac estigui buit, especialment si se li ha de practicar una anestèsia, possibilitat difícil de preveure amb anticipació.
Un altre signe de màxima importància que es pot produir en qualsevol moment del procés del part és l’esquinçament de la bossa de les aigües, és a dir, l’esquinçament de les membranes que envolten el fetus durant l’embaràs, amb la conseqüent sortida del líquid que contenen. Aquest esquinçament se sol produir a conseqüència de la pressió generada a l’interior de l’úter per les contraccions. Tanmateix, però, en alguns casos les membranes no arriben a esquinçar-se espontàniament, de manera que ho fa l’especialista en el centre sanitari, per a permetre la sortida del fetus.
Quan la bossa de les aigües s’esquinça espontàniament, la dona nota la sortida d’un líquid transparent per la vagina. En general, el líquid surt en gran quantitat, de manera molt evident. Tanmateix, també pot passar que surti degotant en petites quantitats i la dona el pot confondre amb pèrdues d’orina involuntàries. Per a diferenciar-ho, la dona es pot col·locar una compresa i si es tracta del líquid amniòtic s’adonarà que les pèrdues són contínues i abundants, i que el color i l’olor són diferents als de l’orina.