Resultats de la cerca
Es mostren 34893 resultats
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…
macropòdids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials que es caracteritzen pel fet de presentar una gran desproporció en la longitud de les potes; les anteriors són curtes i no són adaptades a la locomoció, i les posteriors, llargues i fortes, són adaptades a saltar.
El cap és petit, i el marsupi és ben desenvolupat Es reparteixen en dues subfamílies, la dels macropodins , que inclou els cangurs , i la dels potoroïns , formada per les rates cangur
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més…
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…
llengües atapascanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes americanes les característiques principals de la qual són, fonèticament, l’existència d’un ric consonantisme amb abundància d’aspirades i de glotalitzades, i morfològicament l’estructura complexa del verb format per la composició de diversos prefixos complementaris.
Sapir afegí a l’atapascà les llengües haida, tlingit i eyak i constituí la gran família na-dené, avui comunament acceptada en la majoria de les classificacions de les llengües de l’Amèrica del Nord Les llengües atapascanes més importants actualment són, al nord el chippewyan , i al sud el navaho, que amb un nombre de parlants que voreja els 140000 és la llengua indígena nord-americana amb més vitalitat
passat
Indústria tèxtil
Ordre en què els fils de l’ordit o les arcades d’una muntura jacquard són introduïts per les malles d’un joc de lliços o pels forats de la post o taula d’arcades, respectivament.
Hom anomena passat al seguit aquell en el qual els fils o les arcades són passats començant pel primer lliç o forat i acabant per l’últim El passat a retorn és el que té una part passada al seguit en un sentit i a continuació una altra també passada al seguit però en sentit contrari El passat a punta i retorn és un passat a retorn en el qual la inversió de sentit es fa en un sol fil El passat mixt és el que té combinades diferents menes de passat El passat a dos o més cossos és aquell en el qual els lliços s’han repartit en diversos grups o cossos, o la post d’arcades en diversos sectors o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina