Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
Josep Subirana i Serra
Josep Subirana i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous
Owain Glyn Dwr
Història
Príncep gal·lès.
Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort
Sant Pere d’Andorra la Vella
Art romànic
Al roc de Sant Pere d’Andorra la Vella hi havia les ruïnes d’una capella, de planta tipològicament romànica, que actualment han desaparegut Pel que fa a la documentació escrita sobre aquesta església, hi ha un text del 1003, en el qual Sendred, batlle del comte d’Urgell, fa una donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell En aquest document apareixen unes terres que pertanyen al terme de Sant Pere, que cal situar a la vall d’Andorra la Vella, bé que és difícil de situar-lo a partir de les aportacions que dona l’esmentat document
Castell de Montalt (Sant Vicenç de Montalt)
Art romànic
Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres Les suposades ruïnes són en realitat un munt de pedres sense cap traça d’edifici o d’altra edificació
Jaume Calucho Mestres
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista, i dirigent esportiu.
Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida
Mikhail Illarionovič Kutuzov
Història
Militar
Mariscal rus, conegut també per Goleniščev-Kutuzov.
Príncep Smolenskij Gran estrateg, fou un dels fundadors de l’art militar modern rus i participà en quasi totes les campanyes de l’època El 1811 derrotà els turcs i els féu signar el tractat de pau de Bucarest En la guerra contra Napoleó mostrà una gran habilitat, tant militar com diplomàtica després de la batalla de Borodino lliurà Moscou a Napoleó per salvar l’exèrcit i tallà la retirada vers el sud de les tropes franceses, que obligà a tornar per les terres que abans havien devastat, sota un clima inhòspit i l’atac constant de l’exèrcit i els guerrillers russos
Castellonet de la Conquesta
Municipi
Municipi de la Safor, accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d’Albaida i l’horta de Gandia.
Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729
Empuriabrava

Vista d’un dels canals d’Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
Altres esglésies de la diòcesi d’Urgell
Art gòtic
Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es…
Biogeografia dels amfibis
Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina