Resultats de la cerca

L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa

La primera i única notícia coneguda d’aquesta capella, avui desapareguda, és de l’any 1294, moment en què el rei Jaume II va donar dotze sous anuals dels seus rèdits del forn de Siurana per al manteniment d’una llàntia a la capella de Sant Joan del castell de Siurana, a la vegada que el batlle general de les Muntanyes de Prades restava obligat a fer una aportació igual Avui no en resta cap senyal identificable

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom situat a la vall de l’Aigueta, a la confluència amb el rec de Balhurs L’església actual fou refeta al segle XIX i no conserva traces de l’edifici medieval Tal vegada, encara que cal ser prudents, aquest temple es pot identificar amb l’església “ qui est fundata in honore Santae Columbae ” que l’any 958 fou confirmada a l’abadia de Sant Joan de Montolieu, al Carcassès

Aquesta església i antiga parròquia, avui completament desapareguda, era situada prop de l’actual mas Bearn, al nord-est de Perpinyà És documentada per primera vegada juntament amb la vila de Tanyeres l’any 901, i se’n tenen notícies històriques fins al segle XVII L’any 1139 va ser donada pel bisbe Udalgar al capítol d’Elna En l’actualitat el topònim Sant Genís de Tanyeres només designa una partida del terme de Perpinyà, propera al mas Bearn

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell

Fundat l’any 1984, el primer president fou Joan Antoni Vidal S’especialitzà en ciclisme de carretera i creà equips de totes les categories d’edat Al principi dels anys noranta organitzà per primera vegada la Volta Ciclista al Penedès Ha organitzat diverses curses de categories inferiors, com proves per a la Copa Catalana juvenil, el Gran Premi de Cunit per a cadets i juvenils i, des del 2008, el Trofeu Cunit Platges Daurades per a cadets