Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Albert Döscher a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal El 1947 ingressà a la Filharmònica d’Hamburg, on romangué fins el 1949, any en què passà a formar part de la Simfònica de Düsseldorf 1949-64 El 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Munic, i des del 1961 fou habitual de l’orquestra de Bayreuth, a la qual hagué de renunciar quan fou cridat com a solista de la Filharmònica de Berlín el 1964 Fou professor de la Hochschule de Düsseldorf fins el 1964, i posteriorment, de la Hochschule de Berlín Enregistrà els quatre concerts per a trompa de WA Mozart…

Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és…

El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA Mozart, amb la…

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les…

Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres…

Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al Festival de…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…

Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss, amb la qual…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…

Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…