Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Església del Pont (Balaguer)
Art romànic
Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no…
Sant Antoni de l’Hospital (l’Arboç)
Art romànic
Possiblement al segle XIII a l’Arboç hi havia un hospital, tal com sembla que ho confirma un document del 1315 En una visita pastoral del 1414 es detallen les dependències de la parròquia de Sant Julià de l’Arboç, i es visità l’hospital de Sant Julià, on hi havia una capella dedicada a sant Antoni Abat, i també la capella de Santa Maria de Pujol Guià La capella de Sant Antoni i l’hospital eren situats als afores de la vila, al final de l’actual carrer de l’Hospital, i van mantenir-se en més o menys bon estat fins a l’any 1906, en què tot fou enderrocat per construir-hi un…
Sant Vicenç de Moripol (Gósol)
Art romànic
Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller,…
Sant Martí de Cofort (Capolat)
Art romànic
L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…
Lluís Callejo i Creus
Música
Compositor català.
Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i…
Josep Rosés
Música
Organista i mestre de capella català.
El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…
Francesc Espelt
Música
Organista i compositor català.
El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses…
Ignazio Fiorillo
Música
Compositor d’òperes italià.
Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels llibrets L’…
Gregorio Allegri
Música
Compositor i cantor italià.
Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la…
Francesco Antonio Urio
Música
Compositor italià.
Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres…