Resultats de la cerca

L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del…

La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir…

Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos…

Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren…

Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’…

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal…

Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que…

Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al…

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…