Resultats de la cerca
Es mostren 13037 resultats
Regata Puig Vela Clàssica

Regata Puig Vela Clàssica
RC NÀUTIC DE BARCELONA / NICO MARTÍNEZ
Vela
Competició internacional de vela disputada anualment a Barcelona des del 2008.
Reservada a creuers clàssics i d’època, està organitzada pel Reial Club Nàutic de Barcelona i la Federació Espanyola de Vela, amb el patrocini de l’empresa de perfumeria Puig
Alexandre Cardunets Cazorla
Esport general
Art
Dibuixant, gravador i pintor.
La seva obra, eminentment modernista, plasmà les activitats recreatives de moda en l’època, entre les quals destaca l’esport El 1891 realitzà Club de Regates al Port de Barcelona
Bida
Ciutat
Ciutat de l’estat de Níger, Nigèria, situada a la riba del Bako.
Seu de l’emirat de Nupe fundat el 1531, fou conegut amb aquest nom fins a l’època de l’ocupació britànica, que passà a anomenar-se emirat de Bida
tord roquer

Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
lesbianisme
Psicologia
Homosexualitat femenina.
És anomenada també safisme o tribadisme El nom ve de Lesbos, on a l’època clàssica hi havia una comunitat de dones que practicaven aquesta classe d’amor o afecció
Johan Nordahl Brun
Teatre
Dramaturg noruegodanès.
Fou bisbe de Bergen Escriví en danès i després en noruec, llengua en la qual creà Einer Tambeskilver 1772, drama nacional de Noruega prohibit en la seva època a Copenhaguen
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
ceràmica campaniana
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.
Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina