Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
estatoblast
Zoologia
Gemma o forma de resistència produïda pels briozous, de morfologia variable segons les espècies.
És constituït per unes quantes cèllules voltades d’un revestiment cuticular de dues valves quitinoides Es produeix en l’època desfavorable tardor i origina un nou individu quan les condicions canvien primavera
colradura
Pintura
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, argent, alumini, acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.
El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar
espeu

Espeu El temple gran d’Abu Simbel
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
llei de frontalitat
Art
Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.
Aquesta llei vigeix en l’art grec arcaic, l’egipci, el mesopotàmic fins i tot el de l’època sassànida etc Fou formulada l’any 1892 per l’arqueòleg danès Julius Langue
depressió
Economia
Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.
Bé que de vegades hom la fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat d’anomenar així l’època immediatament posterior a l’aturament més fort de l’activitat econòmica
Francesc Rialp i Casas
Cinematografia
Història
Erudit cinematogràfic.
Creà l’Arxiu Cinematogràfic-Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs Collaborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l’ànima de la darrera època de Film Guía
Puruṣa
Mitologia
En el Vedes i els Brāhmaṇa, divinitat suprema en tant que sacrifici, d’acord amb la concepció dels aris vèdics, que no té cap paral·lel en cap altra tradició indoeuropea i que suposa l’estima incondicional per la generositat absoluta.
Només a l’època tardana dels sistemes filosòfics darśana es converteix en un principi de consciència inactiu que només pot actuar reflectint-se en la seva contrapart activa, prakṛiti , la natura universal
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…
Memfis
Capital de l’Egipte antic de la dinastia I a la VIII (3100-2160 aC) o, segons alguns, de la III a la VIII (2686-2160 aC).
Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història faraònica Ocupada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina