Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
Andreu Balent
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en història per la Universitat de Montpeller 1971, és professor al Liceu Aragó de Perpinyà Arran dels fets de maig del 1968 a l’Estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitanocatalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié PSU, en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals 1971-72 Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres SNES, FEN Collabora a les revistes “Massana”, “…
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et…
, ,
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’…
Josep Tolzà i Adroguer
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982
,
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica,…
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag…
el Baix Penedès

Comarca
Comarca de Catalunya, a la franja litoral del Penedès; cap de comarca, el Vendrell.
La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…
Sebastiano Caboto
Cartografia
Geografia
Història
Navegant i cartògraf venecià, fill de Giovanni Caboto, en les expedicions del qual participà.
Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable…
Federació Catalana de Cineclubs
Cinematografia
Entitat creada el 1978 i que es presentà oficiosament per mitjà de la seva revista "Fulls de cinema" (1978-79; cinc números).
Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció…
,
Noves condicions per a la D.O. Cava
Els 380 cellers de la denominació d’origen Cava acorden l’establiment d’un nou sistema de zones, pel qual es divideix el territori on s’elabora la beguda en quatre Catalunya, València Requena, Extremadura i el nord d'Espanya Navarra, la Rioja, País Basc La divisió es fa segons l’origen del raïm, que ha de constar en l’etiquetatge de les ampolles Aquesta classificació té per objectiu millorar el prestigi de la denominació d'origen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina