Resultats de la cerca

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de…

Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos…

S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia  1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània  1986-2006, que modernitzà la…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión, La canción del…

Estudià filosofia a la Universitat d’Oviedo i debutà en la literatura a vint-i-sis anys amb la collecció de relats Los desposeídos 1997, premi Asturias Joven de Narrativa, a la qual seguiren les novelles La filosofía en invierno 1999, Panóptico 2001, Los arrebatados 2003 i La noche feroz 2006 Amb Los caballos azules 2005, un altre recull de narrativa breu, obtingué el Premi de la Crítica d’Astúries Director editorial del segell KRK Edicione Collaborador de mitjans com El Comercio , La Nueva España o Babelia , entre el 2007 i el 2009 presentà l’anomenada Trilogia del Mal ,…

Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de…

Les seves contribucions paleontològiques han estat destacades Doctorat per la McGill University de Mont-real 1981, entre el 1985 i el 2005 dirigí el programa de paleontologia de dinosaures al Royal Tyrrell Museum of Paleontology Drumheller, Alberta És professor al Departament de Biologia de la Universitat d’Alberta Ha fet la descripció de més de 25 espècies de dinosaures i altres rèptils a partir de fòssils procedents de quasi tots els continents ha promogut la protecció i la promoció del patrimoni paleontològic canadenc i ha desenvolupat una important recerca sobre l’evolució de les aus…

Amb seu al Palau Gomis, un edifici del segle XVIII situat al Barri Gòtic, que disposa de 1700 m 2 visitables en diverses plantes Les colleccions exposades unes dues-centes pintures i una quarantena d’escultures en el moment de la inauguració es divideixen en tres seccions pintura del segle XX amb una important presència de l’hiperrealisme, escultura i figura i escultura modernista, molt centrada a Catalunya Hi són representats pintors i escultors tant de l’Estat espanyol com internacional En el moment de la inauguració del museu, l’edifici es trobava encara en procés de restauració, i el 2001…

També vetlla per fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics tot comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta illegal que afecti els interessos generals El director o directora de l’oficina antifrau és elegit pel Parlament de Catalunya  a proposta del govern per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats per a un mandat de nou anys no renovables El primer director fou David Martínez Madero El 2011 fou substituït per Daniel de Alfonso, el qual fou destituït pel Parlament de Catalunya el juny del 2016 després de la difusió per un diari d’…