Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
Jordi Porta i Ribalta

Jordi Porta i Ribalta
Literatura
Filosofia
Filòsof i activista cultural.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…
Jerónimo Zurita y de Castro
Jerónimo Zurita y de Castro , fragment d’un quadre anònim conservat al casino de Saragossa
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…
Vicent Penya i Calatayud
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració Collabora a la premsa Saó , El Temps , Levante , el Punt i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia 1991, que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell 1994, i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d' El nou conte del Diumenge Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles 1997, del qual l’any 2008 publicà una segona…
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al pla de Palau L…
Orfeó Manresà
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons el 1918, l’…
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat el 1994 a l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona que imparteix el títol propi de graduat superior en cinema i audiovisuals, i és adscrit a la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…
Maria Ripoll i Julià
Cinematografia
Directora.
Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A continuació es…
Enric Gratacós i Carles
Cinematografia
Exhibidor.
Fill de Joan Gratacós i Comas, començà a treballar als cines de la família De jove i durant uns quants mesos també ho feu al Windsor Palace d’Alfredo Matas Heretà del seu pare les accions de quatre cines de Terrassa Rambla, Principal, Avenida i Arenas, que gestionà amb el seu soci Joan Mollet i que tancà el 1999, i tres de Granollers Principal, Majestic i Mundial, dels quals n’acabà essent propietari únic, i tancà el 2001 El 1995 creà l’empresa inversora Enjoy Films, de la qual en formen part també els seus fills Joan 1970 i Miquel Gratacós i Capella 1973 Amb aquesta societat ha participat en…
Amat Carreras i Doll
Cinematografia
Muntador.
Vida Estudià cinema a l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat i debutà com a meritori en les primeres i renovadores produccions de Pepón Coromina, L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena, segons l’obra homònima de Joan Marsé, i com a auxiliar en tres films de Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 197778 Caniche 1978-79 i Renacer Reborn , 1980-81, sota les ordres del també muntador Anastasi Rinos També treballà en el primer film de la muntadora Teresa Font, Asesinato en el Comité Central 1981, Vicente Aranda Fou muntador en cap de diversos curts i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina