Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Castell de Castellar del Vallès
Art romànic
Situació El castell de Castellar, conegut també per castell de Clasquerí, pertany al terme municipal de Castellar del Vallès i és situat al sud-oest del nucli de la població, a la riba dreta del riu Ripoll S’alça estratègicament dalt d’un turó i és de grans proporcions i d’aspecte descurat té al davant de la porta principal, a una cinquantena de metres, la capella gòtica de Santa Bàrbara i al sector de tramuntana, un antic i curiós aqüeducte i una casa de pagès on habiten els masovers Mapa L36-15392 Situació 31TDG230066 Per tal d’arribar-hi amb vehicle caldrà que hom se situï a la carretera…
Dànae i Asclepi
Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…
Vila fortificada i castell de Pià
Art romànic
Situació Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca V Buron El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 48” N - Long 2° 54’ 42,6” E S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km MLIR Història El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum , nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret d’una antiga…
parnàs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids, els adults del qual tenen les ales semitransparents, blanques o groguenques, amb taques vermelles o negres, les antenes amb l’extrem distal dilatat i ample, i l’extrem de l’abdomen de les femelles proveït d’una bossa còrnia.
Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
zoràpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de la subclasse dels pterigots de cos allargat, petits (uns 2 mm de llargada), amb aparell bucal mastegador, antenes de 9 artells, dos parells d’ales membranoses de poques nervadures o bé àpters, tarsos amb 2 artells i cercs curts d’un artell.
Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
kagú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels rinoquètids, que fa de 50 a 60 cm i té el plomatge d’un gris pissarrenc clar, amb les ales una mica més fosques i barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili.
No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
