Resultats de la cerca

Situació El castell de Castellar, conegut també per castell de Clasquerí, pertany al terme municipal de Castellar del Vallès i és situat al sud-oest del nucli de la població, a la riba dreta del riu Ripoll S’alça estratègicament dalt d’un turó i és de grans proporcions i d’aspecte descurat té al davant de la porta principal, a una cinquantena de metres, la capella gòtica de Santa Bàrbara i al sector de tramuntana, un antic i curiós aqüeducte i una casa de pagès on habiten els masovers Mapa L36-15392 Situació 31TDG230066 Per tal d’arribar-hi amb vehicle caldrà que hom se situï a la carretera…

Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…

Situació Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca V Buron El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 48” N - Long 2° 54’ 42,6” E S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km MLIR Història El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum , nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret d’una antiga…

Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m

Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia

Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món

Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes

No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció