Situació
Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca.
V. Buron
El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 44’ 48” N - Long. 2° 54’ 42,6” E.
S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km. (MLIR)
Història
El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum, nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret d’una antiga vil·la romana (la vil·la o el domini d’Appius). Segons aquesta escriptura del 901, Leudoví, que havia estat vescomte de Narbona, i la seva muller Arsenda, vengueren a la seva filla Adalinda i al seu espòs Ponç diversos alous, entre els quals hi havia la vila de Pià, però se’n reservaren, no obstant això, l’usdefruit. Posteriorment, el 925, Arsenda, vídua ja de Leudoví, juntament amb els seus fills Ramon i Benció, van vendre els drets que tenien sobre Pià a Guadall, bisbe d’Elna.
L’església d’Elna, amb el temps, engrandí les propietats que tenia a Pià gràcies a alguns llegats oferts pels comtes de Rosselló Gausfred I i el seu fill Guislabert I, els quals li donaren, respectivament, l’església parroquial de Sant Quirc, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i dotze mujades de vinya al terme de la població.
Entre els segles XI i XIII el domini senyorial de la vila de Pià estigué en mans d’una família del mateix nom, emparentada amb els Salses, que n’eren els senyors eminents. L’any 1205 Arnau de Salses va atorgar als habitants de Pià una carta de franqueses que els alliberava dels mals usos. Vers l’any 1245, els Salses llegaren Pià a l’església de Narbona; així, doncs, els arquebisbes d’aquesta ciutat es convertiren en senyors de Pià fins que l’any 1569, un d’ells, Hipòlit d’Este, la vengué al burgès perpinyanès Bertran Joli.
Fou sota el domini dels arquebisbes narbonesos que es bastí el castell de la població, del qual queden avui dia escasses restes. Una làpida amb inscripció que havia estat encastada a la porta del castell assabenta que la fortalesa va ser construïda l’any 1249 per ordre de l’arquebisbe Guillem de Broa, sota la direcció del mestre d’obres Ramon Periquer. Posteriorment, el 1523 s’hi feren obres de restauració. Com a hipòtesi, és possible que aquest castell hagués estat alçat sobre la pervivència d’un altre d’anterior, tot i que evidentment no es pot arribar a assegurar.
A l’inici del segle XVII posseïa la baronia de Pià la família Oms, la qual la transmeté als Delpàs mitjançant un enllaç matrimonial. Aquesta darrera nissaga encara senyorejava Pià quan esclatà la Revolució Francesa. (MLIR)
Recinte fortificat
Plànol de la vila, amb la situació de l’església i el castell, i dels vestigis del recinte fortificat.
J. Bolòs, basada en l’estudi de J. Castellví i L. Bayrou
La vila fortificada de Pià té una planta quasi circular, amb un diàmetre d’uns 170 m. Al seu interior hi ha l’església, el castell, situat a l’oest d’aquella, i els habitatges. Hi ha algunes restes de la muralla, dels portals i de les diverses torres semicirculars de flanqueig que devien cloure aquesta vila.
El castell tenia una planta quadrangular —amb poc més de 40 m de costat— i sembla que s’organitzava al voltant d’un pati central. Només se n’ha conservat el sector de ponent, consistent en un mur que fa 10 m de llarg i que té una alçada d’uns 7 o 8 m. És construït amb còdols grossos sense desbastar, ben arrenglerats.
Aquesta resta de paret és situada al costat mateix de l’església parroquial, a tocar del campanar. El portal de l’edifici s’obria cap al sud; sembla que era, segons Bayrou i Castellví (1987, pàg. 212), una torre porxo, de la qual sols s’ha conservat l’arc trencat de la porta pròpiament dita.
Dels vestigis de la muralla que cloïa el poble cal assenyalar dues torres de flanqueig, una situada a l’est (dins d’uns habitatges) i una altra, parcialment conservada, uns 50 m més cap al sud. Al sud s’endevina també l’existència d’una torreta, molt refeta, però. Tot i que sigui difícil d’assegurar res, cal pensar que aquesta organització urbanística fou del segle XII o XIII. (JBM)
Epigrafia
En l’actualitat al pati de l’ajuntament de la població de Pià es conserva encara una làpida amb inscripció que, com ja s’ha esmentat abans, havia estat encastada a la porta del castell, la qual en commemora, precisament, la construcció.
Es tracta d’una pedra de 47 × 36,5 cm. L’alçada de les lletres és d’1,2 i 1,6 cm.
És datada el 26 de maig de l’any 1249.
ANNO DOMINI MILLESIMO : CC XL IX VII
KALENDAS JUNII FUIT INCEPTUM
OPUS ISTIUS CASTRI PER R PER
ICHERIUM MAGISTRUM MANDA
TO ET AUCTORITATE DOMINI G DE BROA DEI
GRACIA SANCTE NARBON
ENSIS ECCLESIE ARCHIEPISCOPI
CUJUS OPERIS R DE
MONTILLIS CLERIC
US SUUS DE ALESTO
EXSTITIT PROCU
RATOR IOHANNE DOUCE
SINO BAJULO EXISTEN
TE
Text que, traduït del llatí, diu:
“L’any del Senyor 1249, el 7 de les calendes de juny [26 de maig], es va començar l’obra d’aquest castell, pel mestre R. Periquer sota l’ordre i per l’autoritat del senyor G[uillem] de Broa, per la gràcia de Déu arquebisbe de la santa església de Narbona. D’aquesta obra R. de Montells, el seu clergue d’Alès, fou el procurador, essent batlle Joan Doucesin.” (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre la vila fortificada
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 765, pàg. 262
- Bayrou-Castellví, 1987, pàgs. 211-212
- Buron, 1989, pàgs. 230-231
- Cazes, 1990, pàg. 38.
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Bonnefoy, 1856-63, pàgs. 113-114
- Corpus des inscriptions, 1986, pàgs. 129-130.