Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament al…

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…

Estudià al Pembroke College de Cambridge, on fou deixeble dels clavecinistes R Puyana i G Leonhardt Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Praga El 1967 fundà, amb el flautista D Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes El 1973 abandonà aquesta formació per crear-ne una altra, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de WA Mozart, juntament amb el…

Començà els estudis de piano a set anys a Alemanya Entre el 1960 i el 1969 fou alumne d’Irene Slavin a la Hochschule de Karlsruhe, ciutat on s’havia traslladat la família el 1952, i després, del 1970 al 1973, amplià estudis privadament amb Vlado Perlemuter a París L’any 1973 fou premiat al Concurs Internacional de Piano Van Cliburn i el 1975 aconseguí el primer premi en el Concurs Maurice Ravel a París Ultra la seva activitat com a pianista i també com a director, ha treballat com a presentador de programes i debats radiofònics musicals i ha participat en alguns films de temàtica musical L’…

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que…

Creada el 1933, ha rebut diferents noms Federació Catalana d’Esquí 1933-35, 1941-1978 Federació d’Esquí de Catalunya 1935-39, Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales 1939-41, fins a l’actual denominació, adoptada a partir del 1978 El seu primer president fou Rossend Carrasco Formiguera Dirigeix i regula la pràctica dels esports d’hivern a Catalunya en les seves diverses modalitats –neu, gel i trineu– i les següents disciplines esquí alpí, esquí de fons, freeski, surf de neu, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic, cúrling, telemarc, esquí cros, tobogan i…

Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…

L’antiguitat de la família esta documentada a la casa pairal d’El Solà de Batet des de l’any 1083 Berenguer de Solà Al segle XVII, els de Solà van ser ennoblits com Ciutadans Honrats de Barcelona Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot Josep de Solà i de Morales 1835 — 1905 formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vicepresident de la diputació carlina a Barcelona Els darrers representants han estat Joaquim de Solà-Morales i Mir Olot 1865 — Barcelona 1961, diputat de la Mancomunitat, l’actual representant de la casa, Josep Maria de…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis, com la…

Des del 1954 treballà a la casa Dior i a la mort del seu fundador en fou el director artístic 1958-60 El 1962 obrí casa d’alta costura i el 1966 inicià la creació de prét-à-porter El 1969 començà a crear moda masculina Els anys seixanta féu creacions inspirades en l’obra de Mondrian Fou un dels pioners del pantalon sastre 1968 i de la maxifaldilla 1970 El mateix any llançà el new-new-look , retorn a formes clàssiques enfront de les modes avançades dels anys seixanta La seva creació posterior es basa en inspiracions retroactives o exòtiques Després d’alguns anys de crisi creativa, l’any 1999…